C1 SUECA

En arribar a la porta del monestir , ens adonarem de la seua bellesa, engalanada amb dos grans picaports daurats i un grany pany al nucli. Joan, molt decidit va trucar, el rostre li va canviar quan va veure que no era un bisbe, i va pegar un gran sospir al contemplar al tinent , amb l'uniforme rigorós . Jo que sí sabia de la festa sorpressa, vaig traure els globus  i els complements per a disfressar -me. Els 40 hi ha que celebrar-los!

MICRORELAT                                              CAMPIONS                                                   Els jugadors van festejar el triomf disfressats de rossinyols amb globus i torrons. Quan guanyaren l'últim partit van tancar un capítol , desmuntant totes les prediccions. Els jugadors de l'equip contrari flacs com un espàrrec es van arravatar molt quan els tombaren en l'últim minut. Una ràfega de vent anunciava el seu declivi . ESTELA CAMPANARIO  

           S´Alçà arrastrat com una eruga . Agarrà el picaporta i una ràfega de vent humit i calorós se li posà al damunt deixant-li el rostre banyat. El dinosaure l´havia despertat. Per molt que es disfressava de bisbe  el seu cor era dur com el ciment . No s´identificava. Estava desemparat davant els espectres del monastir .

TURMENTS El bisbe va avaluar la situació del monestir amb el tinent d´alcalde i va tindre que reconéixer que la disfressa que portava aquella calorosa nit d´estiu era de dona. El dinosaure que tenia el rostre més dur que el ciment, en aquest capítol no es va poder amparar en les riguroses normes del Vaticà.

MICRORELAT:                                             L'ÚLTIMA  MALIFETA (Vicent Beltrán) Arrravatar la picaporta del monestir  on resideix el Bisbe, disfressat de dinosaure en un calorós dia d'estiu, va servir per avaluar,  primer,   i desmuntar , després, l'escull que suposa el respecte reverencial a les sotanes. i afegeix un capitol  més, l'últim fins ara, al rigorós i absurd llibre de les meves malifetes.

L’altre dia em vaig acabar de llegir un llibre que va ser molt entretingut, sobretot el capítol que parlava d'un Bisbe que vivia a un Monestir i que era aficionat a fer concursos de volar en globus . En un dia de ràfega va aconseguir quedar campió , un gran triomf per a ell. Quan va veure el premi que era una pastilla de torró , se li va quedar un rostre d’ asombrat , i després d'un sospir va decidir anar a menjar-se'l.